MaletaPortes pocs mesos vivint en un nou país, has desempaquetat les maletes i caixes. Has llegit tot tipus d’informacions sobre habitatges, transport, treball, escoles, sanitat, taxes, paperassa. A poc a poc es van posant les coses al seu lloc i fas el possible per establir-te el més ràpid possible, per sentir-te a casa teva i sentir-te confortable.

I com et sents? T’has parat a pensar-ho? Mudar-se està considerat com una experiència altament estressant, com també ho és canviar de feina, buscar-ne, canviar de país, etc. En el teu cas, tot en un. Estàs travessant un munt de canvis al teu voltant amb més demandes de les habituals i aquest nou ambient et demanda adaptació.

En alguns casos els expatriats busquen teràpia motivats en part per la frustració d’estar aïllats. Siguin quin siguin els problemes que condueixen a començar una teràpia, les causes més freqüents són que la gent no té amics (o no tan íntims) o família propera amb qui poder confiar sobre les seves dificultats actuals. Per a qualsevol persona, la pressió que s’acumula per no ser capaç de compartir lluites pot ser embogidor. Això sembla ser a més intensificat per a les persones que viuen a l’estranger.

Expats

Síndrome de l’immigrant
(síndrome d’Ulisses)

E ncara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.

Fonts d’estrès

  • Solitud per la separació dels éssers estimats.
  • Sentiment de desesperança i fracàs per l’existència de poques oportunitats de tirar endavant amb aquest projecte.
  • Absència d’una xarxa de suport social.
  • Lluita contra els problemes econòmics com pagar l’habitatge, l’alimentació.
  • Por o desorientació.
  • Temporalitat.

Etapes del dol

  • La negació, no s’accepta la realitat del canvi.
  • La resistència, davant les dificultats i reptes sorgeix la queixa per l’esforç que suposa l’adaptació.
  • L’acceptació, s’instal·la a fons en la nova situació.
  • La restitució, s’accepta lo bo i lo dolent tant del país d’origen com del país d’acollida, suposa la reconciliació afectiva.

Defenses psicològiques

P er a l’elaboració dels dols les persones utilitzem una sèrie de defenses psicològiques o errors que són mecanismes psicològics de defensa. No són per si mateixos negatius però quan són abundants distorsionen radicalment la visió que tenim de la realitat i ens impedeixen l’adaptació i elaborar el dol migratori.

  • L’abstracció selectiva, consisteix en centrar-se en un detall extret fora de context.
  • La inferència arbitrària, generalització excessiva quan s’elabora una conclusió o regla a partir d’un o diversos fets aïllats.
  • La maximització i minimització, distorsió modificant la magnitud dels esdeveniments.
  • La personalització, atribuir-se fenòmens externs injustificadament.
  • El pensament absolutista o dicotòmic, classificar les experiències en “tot o res”, en categories extremes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *