Què és l’ansietat?

L ‘ansietat és un estat d’alerta que sents quan tens por i penses que alguna cosa dolenta podria ocórrer. L’ansietat és una emoció que forma part de la nostra vida i que tots experimentem algunes vegades. L’ansietat pot ser útil, ja que t’ajuda a reaccionar en situacions de perill (per exemple, un incendi) i també pot motivar-te a treballar dur per aconseguir un objectiu (per exemple, en els estudis o a la feina).

No obstant això, l’ansietat també pot aparèixer quan no hi ha cap perill, o quan reaccionem de manera desproporcionada davant un estímul (per exemple, bloquejar-te sistemàticament davant d’un examen o una entrevista de treball, o tenir pensaments catastròfics quan experimentes una sensació física normal). En aquests casos, podríem estar davant d’un trastorn d’ansietat.

Senyals d’ansietat patològica

Pensaments: “Una cosa dolenta passarà!”

Imagina que t’han convidat a una festa on no coneixes ningú i tens pensaments del tipus següent: “ningú parlarà amb mi”, “ho passaré fatal”, o “els altres pensaran que sóc una persona molt avorrida”. Tots ells anticipen de manera infundada una situació negativa que no s’ha produït i et generen malestar.

Sensacions físiques: reacció a l’amenaça

El nostre cos té un sistema per ajudar-te a escapar del perill. Aquí és on les sensacions físiques d’ansietat apareixen: el cor pot començar a bategar més ràpid, podem experimentar sensació d’ofec, tremolors, suors, o mareig.

El nostre cos no sempre distingeix entre una situació de perill real i una d’imaginària. Per això, les sensacions corporals descrites anteriorment no només apareixen quan estem en perill físic, sinó també quan la nostra ment percep una “amenaça” irreal (per exemple, “l’amenaça” d’haver d’assistir a una festa on no coneixem ningú, o “l’amenaça” de suspendre un examen). Aquestes sensacions físiques no són agradables, però no poden fer-te mal.

Què puc fer?

Primer pas

S i creus que pots estar experimentat ansietat, pensa en algú amb qui poder parlar-ho. No sempre és fàcil demanar ajuda, però és important exterioritzar els teus sentiments: les altres persones no podran ajudar-te si no saben pel que estàs passant.

Passos següents

P osteriorment caldrà buscar ajuda especialitzada. Per exemple parlar amb el teu metge de família perquè et derivi a un psicòleg, o buscar per tu mateix un psicòleg que et sembli una bona opció.