Què és la disfunció sexual?

L a sexualitat té quatre fases: el desig, l’excitació, l’orgasme i la resolució. Un trastorn sexual es produeix quan hi ha un problema en almenys una de les tres primeres fases abans esmentades. Hi ha trastorns o disfuncions de diferents tipus i les pateixen els homes i les dones per diferents causes que provoquen un malestar a diferents nivells a les persones que les pateixen i les seves parelles, a vegades fins i tot pot afectar l’entorn familiar i social proper.

Es pot tractar? I per què és important?

E s pot solucionar i tot i que algunes persones poden tractar de minimitzar el problema, negant-lo o pensant que es solucionarà sol, existeix una solució i minimitzar-lo només allargà i profunditzarà el problema.

Ser capaç de mantenir relacions sexuals satisfactòries és important per a la salut mental i psicològica de les persones i quan hi ha un deterior de les respostes sexuals afecta a la persona en diferents àmbits com l’autoestima, la seguretat i la seva relació amb la parella.

Quins tipus hi ha?

  • Inapetència sexual: aquest problema es produeix quan les persones no tenen cap interès en fantasies o activitats sexuals i com a conseqüència pateixen ansietat o problemes de parella.
  • Dispareunia: és la existència d’un dolor de qualsevol tipus en alguna de les fases de la relació sexual. Les persones que ho pateixen intenen abstenir-se de mantenir relacions per evitar el dolor.
  • Aversió al sexe: és una aversió extrema al contacte sexual i es caracteritza per l’evitació sistemàtica de les relacions sexuals.
  • Inhibició de la excitació: és la falta o ausència excitatòria tot i que la dona que ho pateix experimenti desig sexual i estimulació sexual efectiva. Les dones que ho pateixen tenen falta de lubricació i ausència d’expansió vaginal.
  • Disfunció orgàsmica: també conegut com anorgàsmia, és l’ausència de l’orgasme o dificultat d’arribar-hi tot i tenir una excitació normal. Porta a la frustració de les dones que ho pateixen i a llarg plaç a tenir poc desig sexual per falta de motivació.
  • Vaginisme: es caracteritza per la impossibilitat de produir-se la penetració de la vagina. Es provocat perquè la dona té una contracció involuntària del terç extern de la vagina impedint qualsevol intent de penetració.
  • Disfunció erèctil: és la impossibilitat de conseguir l’erecció del penis i/o mantenir-la tot i que l’estimulació sexual sigui suficient. Els homes que la pateixen tenen baixa autoestima, inseguretat, frustració i ansietat.
  • Ejaculació precoç: no s’utilitza medicions temporals, sino la percepció de l’home de no poder controlar voluntàriament l’ejaculació davant una estimulació sexual mínima, ja sigui abans o durant l’activitat sexual amb penetració.
  • Ejaculació retardada: és la dificultat d’arribar a l’orgasme quan hi ha una estimulació suficient del penis.