Encara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.
Fonts d’estrès
- Solitud per la separació dels éssers estimats.
- Sentiment de desesperança i fracàs per l’existència de poques oportunitats de tirar endavant amb aquest projecte.
- Absència d’una xarxa de suport social.
- Lluita contra els problemes econòmics com pagar l’habitatge, l’alimentació.
- Por o desorientació.
- Temporalitat.
Etapes del dol
- La negació: no s’accepta la realitat del canvi.
- La resistència: davant les dificultats i reptes sorgeix la queixa per l’esforç que suposa l’adaptació.
- L’acceptació: s’instal·la a fons en la nova situació.
- La restitució: s’accepta lo bo i lo dolent tant del país d’origen com del país d’acollida, suposa la reconciliació afectiva.
Defenses psicològiques
Per a l’elaboració dels dols les persones utilitzem una sèrie de defenses psicològiques o errors que són mecanismes psicològics de defensa. No són per si mateixos negatius però quan són abundants distorsionen radicalment la visió que tenim de la realitat i ens impedeixen l’adaptació i elaborar el dol migratori.
- L’abstracció selectiva, consisteix en centrar-se en un detall extret fora de context.
- La inferència arbitrària, generalització excessiva quan s’elabora una conclusió o regla a partir d’un o diversos fets aïllats.
- La maximització i minimització, distorsió modificant la magnitud dels esdeveniments.
- La personalització, atribuir-se fenòmens externs injustificadament.
- El pensament absolutista o dicotòmic, classificar les experiències en “tot o res”, en categories extremes.
